Benvolgudes famílies de Garbí!!!!
Aquí estem una altra setmana amb empenta, ritme i il·lusió per fer-vos un resum dels dos projectes que estem treballant.
Entre els dies de Projecte, hem tingut la sort de gaudir d'una sortida que ens ha encantat i que era veure, sentir i gaudir d'un espectacle al Palau de la Música de Barcelona. El nom ho deia tot: Flamenkat, i a part de fer-nos vibrar, us volem explicar un moment al final de la sessió, on els artistes van ballar amb nosaltres, la nostra coreografia dels garrotins.
Pel que fa a la Conquesta de l'espai, hem acabat la recerca dels nostres treballs cooperatius. També hem passat a ordinador tot el que formaria part d'un dossier d'apunts, sense oblidar-nos de passar el corrector que ens recomana la Irene, el Softcatalà. Han estat hores de feina intensa, però ha valgut la pena perquè ara ja tenim definicions, coneixements i fotos que mostren part d'un treball exhaustiu sobre elements bàsics de l'espai que hem de conèixer tots. A la pròxima entrada de blog us els compartirem.
Aquí ens podeu veure arribant a acords quan ens distribuïm les tasques dins dels grups:
També hem tingut temps de coavaluar-nos l'actitud que mostrem en tot moment durant aquest temps. De vegades ens costa acceptar el que els nostres companys ens diuen, però sabem que és amb l'objectiu que millorem i que polim els nostres errors i destaquem els nostres punts més forts.
Hem estat reflexionant sobre les llengües del món. Després de la lectura que vam fer sobre l'article 3 de la Constitució, vam buscar quina és la llengua més parlada al món. Pensàvem que era l'anglès però estàvem equivocats! És el xinès! En segon lloc l'espanyol i en tercer lloc l'anglès. Vam reflexionar sobre l'ús del català i el castellà que fem nosaltres al pati, a l'escola, o a casa.
Vam parlar durant força estona de la importància de les llengües per la nostra formació i cultura i vam entendre el terme patrimoni cultural.
També hem volgut saber de quina comunitat autònoma procedeixen els nostres familiars més propers: avis i àvies, pares i mares. Ens hem adonat que tenim més avis de fora de Catalunya que pares, i ens ha servit per copsar una realitat: molts dels nostres familiars van marxar del seu poble i van arribar aquí, on ja hi han nascut els nostres pares i per tant, nosaltres també!
Amb aquestes dades recollides, hem fet unes gràfiques per a mostrar els resultats obtinguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.